Després de la tempesta...

Avui em decideixo a agafar la nikon i partir cap a la mar. Aquest dia la mar em cridava. Me'n vaig  tota il·lusionada pensant que avui serà el gran dia, que podré posar en pràctica els meus insignificants coneixements amb l’aigua. Un dia de tempesta..., per tant, perfecte per treure bones fotografies a la mar.  M'acosto a la mar, prop del Cap Blanc, i per a la meva sorpresa, sembla que ens trobam davant les calmes del mes de gener. La mar no pot estar més calma i tranquil·la. Se m'han romput els esquemes, no m’ho puc creure, i jo que m’imaginava oblades botant per damunt les ones, plenes de sabonera i pegant contra les roques. Em detinc uns segons a pensar. Tot és adaptar-se a les circumstàncies. Donam mitja volta, i partim cap al moll de s’Arenal. Allà alguna cosa segur que podrem fer, ja que la lluminositat del matí amb el cel tapat i la mar ens pot afavorir a bastament. Aquests han estat els resultats.